Deia Erich Fromm: l’esser humà és conscient de sí mateix, dels demés, del seu passat i de les seves possibilitats de futur. Sap que la vida és breu... Que neix sense el seu consentiment i la deixa contra la seva voluntat. Accepta que morirà abans que aquells als qui estima... Fins i tot, que els qui estima moriran abans que no pas ell.

Tot això fa de la vida una presó insuportable.Les persones embogiríem si no poguéssim alliberar-nos d'aquesta presó per unir-nos, d'alguna manera, a un altre esser humà

divendres, 29 de març del 2013

Sentir-se sol, “manca de models de soledat positiva”






Segons el recent estudi del sociòleg Nord-americà Eric Klinenberg cada vegada hi ha més persones soles per elecció. Klinenberg autor del llibre Going Solo, opina que  les persones soles exerceixen el paper de “dinamitzador social” Revitalitzen les ciutats i animen els espais públics.Tendeixen més que la gent que viu en parella a sortir a prendre alguna cosa, al gimnàsa assistir a concerts o al teatrea assumir tasques de voluntariat.


Que cada dia hi ha més persones que viuen soles, són dades objectives. Què moltes ho fan per elecció també és veritat. Però, com és que hi ha persones que després d’una separació ja superada, tenen la sensació de que els manca alguna cosa? 

Em refereixo a persones separades o que no han tingut parella.Persones competents, amb projectes i amics. Què si bé en algun moment van patir per la separació, l’han superada perfectament. Però diuen: “si estic bé però...”  A què es degut?   

Unes de les causes és els models de soledat que rebem. Molts missatges fan referència a estar sol com alguna cosa negativa. “m’han deixat sola!” “si no canvies et quedaràs sol! ” “Mira que m’ha fet m’ha deixat sol!” “com ho faré ara jo tota sola!” 

La Metgessa i benedictina Teresa Forcades diu que tenim por de la separació, i apel.la als models de socialització. Models apresos que associen la separació amb la solitud i aquesta amb l’angoixa.

Les persones que no han rebut missatges de solitud com una cosa negativa sinó com un fet circumstancial, tot i que poden passar-ho malament per diverses raons, no experimenten tants sentiments d’ansietat i desesperació després d’una separació. I el més important, no veuen la necessitat de “tenir parella” com un objectiu imminent.

El sociòleg Klinenberg diu que les xarxes socials afavoreixen que viure sol no vulgui dir estar sol. Qui més qui menys, gairebé tots estem “enganxats” a alguna de les xarxes socials, ens agrada poder contactar amb molta gen. Però són les persones que es senten soles les que acaben sen addictes.

Alguns (no tots) dels usuaris més actius de Meetic.es mach.com o badoo.com són persones que erròniament, les utilitzen com una manera de sortir de l’angoixa que els provoca estar sols. Quan s’associa estar sol amb no estar bé, no es pensa en com estar bé, es pensa com trobar parella. 

Així tenim un gran nombre de persones que sistemàticament coneixen a una persona, una altra i una altra. Sense parar-se a pensar que és el que realment volen. 

I és que com diu el psicòleg Antoni Bolinches: Quan aprenem a viure sols, apareix la parella adequada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada